Isra Pampín

     

¿Com recordes els teus primers anys de bàsquet? ¿Com foren? ¿On els vas viure?

Les meves primeres passes dins el món del bàsquet les vaig viure al col·legi San Agustín de Palma. Durant aquells anys, els entrenaments eren una excusa per passar més temps amb els amics de l’escola, ja que, els jugadors que formàvem part de l’equip també coincidíem dins la mateixa classe. Record l’ambient de bàsquet que es respirava dins l’escola tots els dissabtes i l’emoció que et produïa jugar davant els teus companys.

Des de ben petit et fixaves amb els més grans i només tenia una idea al cap: jo vull jugar com ells.

¿Dels clubs que has estat, amb què et quedes de cadascun?

Dels clubs de formació en els que vaig participar, sobretot em quedo amb la facilitat que hi havia per jugar, qualsevol dia a qualsevol hora a bàsquet.

La meva primera experiència professional va esser durant uns mesos a la primera plantilla del BÀSQUET INCA i aquí vaig entendre de seguida que jugar en un equip professional és molt més complicat del que pareixia. Una de les primeres lliçons que vaig haver d'aprendre és la de que molts pocs són profetes a la seva terra (o al manco a l’inici).

El primer equip que em va acollir fora de l’illa va ser el CB. O PORRIÑO, on vaig aprendre que es pot estar com a casa encara tot i que et trobis molt lluny geogràficament. La meva estada a terres gallegues m’ensenyà disciplina i ordre, tant en l’entrenament com en el joc.

 Després de les aventures pel nord de la península vaig aterrar al CB. MONTILLA on vaig haver d'assumir la responsabilitat de ser una de les peces més importants de l’equip. Tots aquests aprenentatges han estat molt importants pel meu desenvolupament com a jugador. No voldria deixar d’esmentar que a la ciutat de Montilla vaig conviure amb la millor afició de totes les que he tengut mai darrera i això no vol dir que totes les altres no hagin estat a l’alçada.

La meva tornada a l’illa va ser amb l’equip de ALCUDIA ARACENA i sense cap dubte em quedo amb el primer ascens de la meva carrera com a jugador. Durant aquesta temporada vaig incorporar molts elements de tàctica i els aprenentatges anteriors varen donar el seu primer fruit.

L’any següent, l’equip es va traslladar a Palma i passar a anomenar-se PALMA AQUAMÁGICA. Ho recordo com una experiència molt dura ja que als pocs mesos de competició em varen donar de baixa al primer equip i em varen cedir al BÀSQUET MURO. Tots els sacrificis i els anys invertits per arribar a la Leb Or pareixien no haver servit de res.

Però les coses milloraren ja que amb l’equip murer aconseguirem l’ascens a la Leb Plata i les dues temporades següents jugaria amb aquest club. Un d’aquests dos anys vàrem arribar a la semifinal de la Copa.

Amb el naixement del BÀSQUET MALLORCA vaig tornar a tenir l’oportunitat de jugar a la Leb Or, en aquesta ocasió com un jugador important de l’equip que entrava a la rotació de manera habitual. La possibilitat de competir contra jugadors ex-acb o jugadors que ara mateix participen a la nostra primera lliga nacional és una de les coses que recordo amb més satisfacció.

Durant els darrers dos anys, amb l’arribada al club BAHIA SAN AGUSTÍN, he viscut situacions i experiències noves, com la de pujar dos anys seguits amb el mateix equip o com aconseguir un ascens guanyant fora de casa.

Totes les situacions abans esmentades et marquen i t’ajuden a desenvolupar-te com a jugador; l’evolució i l’aprenentatge no haurien d’aturar-se en cap moment.

¿Quins eixos penses que són les claus de la formació de nins i nines?

Un dels eixos bàsics, per jo, és el de tenir sentit de la responsabilitat, tenir clar que les nostres decisions i les nostres actuacions repercutiran de manera decisiva en el desenvolupament dels nostres nins i nines.

Dins d’aquesta responsabilitat crec que no hauríem d’oblidar la importància de proporcionar la igualtat d’oportunitats a tots els nostres nins i nines, tenir una coherència formativa amb ells i tenir clar que la formació ha d’esser integral. No ens podem limitar a formar jugadors dins una pista, ens hem d’esforçar per formar persones.

 A Mallorca hi ha molts clubs i ambient de bàsquet però no s'acaba de consolidar un projecte a ACB ¿Quins penses que en són els motius?

A Mallorca, pareix que sempre hem volgut fer molta via. Projectes que volen arribar al cim sense establir un bon campament base i sense voler passar pel període d’aclimatació necessari.

I quan tenim els campaments en situació favorable, resulta que entre ells es tiren pedres i es fan la punyeta. Fins que no trobem una convivència adequada entre els clubs mallorquins i respectem el temps que es necessita per apuntalar un projecte ACB, aquestes tres lletres seguiran enfora de la nostra illa.

¿Quins plans tens per la propera temporada com entrenador i com a jugador?

 Aquesta és una bona pregunta i m’encantaria saber la resposta; em sento amb força per seguir jugant una o unes temporades més i tenc la intenció de seguir formant-me com a entrenador. Ara bé, una cosa és el que un vol i una altre és el que un pot fer. Ara toca esperar veure com es desenvolupen els esdeveniments.

 

 

Joan Llaneras

      cap llaneres

Joan, conta'ns un poc com vares començar a fer esport?

Vaig començar de ben petit aproximadament cap als 7 anys perquè el meu pare practicava ciclisme i anàvem tota la família a veure les carreres.

Com era l'esport escolar d'aleshores?

En aquella època van començar les competicions escolars i recordo enfrontaments amb altres escoles dels altres pobles en esports com el handbol, tenis taula, basquet ...

Hi havia molta oferta?

No hi havia oferta fora horari escolar a part del futbol.

Quina importància creus que té l'esport en la formació dels més petits?

Actualment, és molt important que els nins petits s’iniciïn a la pràctica esportiva perquè els ajuda a desenvolupar-se físicament, mentalment i els ensenya valors molt importants com el companyerisme, l’esforç, el sacrifici,... Sense oblidar que l’esport és un joc i els nins s’ho han de passar bé, han de divertir-se amb la pràctica de l’esport.

Per la teva experiència, com creus que ha canviat l'esport escolar amb el temps?

Actualment hi ha molta més oferta de diferents esports, que permeten als nins escollir diferents opcions. Hi han moltes més instal·lacions, més recursos, més inversió... I la mentalitat de la gent també ha canviat molt, fa que els nins comencin de ben petits a practicar un esport i tenen més possibilitats de competicions i esdeveniments. En aquest sentit, per exemple, penso que Triasport està fent una feina molt bona en l’esport base i que esperem que continuï durant molts anys.

Tu has practicat un esport que tot i tenir estratègies d'equip, és un esport individual... Quines diferències creus que hi ha amb un esport d'equip? Avantatges i desavantatges...

L’avantatge de fer un esport individual és que no depens de ningú, sinó de tu mateix, fa que assumeixis tots els èxits però també els fracassos i has de cuidar molt aspectes psicològics per estar motivat. Les avantatges de fer un esport en equip és que si hi ha mals resultats no ho assumeixes tu tot sol sinò que és un fet d’equip.

Amb Triasport heu col·laborat en la organització de les dues edicions del Campus de la Bicicleta (2011 i 2012), què en destacaries d’aquestes experiències?

Primer de tot, que els nins han marxat de les dues edicions molt contents, i això vol dir que s’ho han passat molt bé. El fet de conviure durant una setmana amb altres nins que tenen les mateixes inquietuds amb l’esport individual com és el ciclisme penso que ha estat molt positiu, han après a conviure, a respectar-se, a col·laborar, els més grans ajudar els petits... En definitiva, ha estat una experiència personal molt bona ja que és molt agraït treballar amb els nins en aquestes edats, aprenen de tu i tu aprens d’ells.

 

 

Maties Cerdà

      capb

Maties, has estat a molts de campus dels que ha organitzat triasport, què en recordes?

La veritat es que si que he estat a molts d’aquests fantàstics campus que organitzava Triasport al poliesportiu de Porreres. Sobre tot tenc records de les jornades intenses de bàsquet i d’altres activitats que tenien els nins i nines que venien, les sessions d’entrenament de bàsquet, la piscina, els dinars al bar de la piscina i aquell any al restaurant del parc de n’Hereveta i com no, el primer any a l’escola que hi ha aferrada al pavelló. Recordo les visites on, sense desmerèixer a ningun dels visitants, podríem ressaltar la d’en Rudy Fernández quan encara estava al Joventut de Badalona i l’ajut que ens va donar amb els al·lots; les competicions i la cloenda. Realment eren molt i molt complets, els tenc molt presents a la meva carrera, ja que han representat un gran aprenentatge en tots els sentits.

Quina importància creus que té la pràctica d'esport en edat escolar? Què penses que s'ha de potenciar pel creixement dels nins i nines? Quines mancances penses que existeixen en aquesta matèria?


En primer lloc crec que es fonamental aquesta practica. Tenint en compte la quantitat d’activitats d’oci que tenen a l’abast la gent molt jove i que jugant-hi fan una vida sedentària, com son els videojocs, la televisió, els ordinadors i les aplicacions de telèfons mòbils, contribuir a que facin un esforç físic que, no només els ajudi a gaudir d’una bona salut, sinó a més ajudar-los a tenir una millor concentració als estudis, fa que tinguin un creixement molt més adequat, més enllà de l’esport que es practiqui. Si a sobre, aquest es en equip, el desenvolupament és molt més gran i estan en continu contacte amb una sèrie de valors que els converteix, no tan sols en gent sana, sinó també intel·ligent i amb principis ètics. Amb això no vull dir que els esports individuals no mereixin el meu respecte, però no es treballa tant el compartir. Les mancances es poden enumerar i segurament no acabaríem mai. Des de la classe política amb aquest tema segueixen funcionat en un format de prova – errada. Es necessari que unes instal·lacions en condicions estiguin més a l’abast dels practicants de qualsevol esport, però una de les que jo sempre m’he queixat es que, quan mes temps tenen les famílies per fer esport amb els seus fills, que es els diumenges, els poliesportius estan tancats gaire be per tot arreu.

Els nins i nines tenen un esperit competitiu innat, volen guanyar... com se pot mantenir això en formació sense donar lloc a la frustració i també sense anul·lar aquest esperit competitiu?

Això que pareix tan difícil jo ho veig molt fàcil. Canviant l’objectiu i ensenyant a competir. Es important saber competir, però guanyar no ha d’esser l’objectiu, sinó la conseqüència del que has fet, es a dir: si competeixes be segurament acabaràs guanyant.

Quines diferències hi ha entre l'esport d'elit i l'amateur?

Fonamentalment el nivell d’exigència als entrenaments. Mentre a l’esport d’elit el que es cerca és ser el millor a  nivell de rendiment, a l’esport amateur es cerca adquirir la mínima forma exigible per a poder competir i rendir al màxim no es la primera meta. El que no convé confondre o mal utilitzar es el concepte “professional”, que s’ha de lligar més a una actitud front l’esport o la competició que a un estatus socioeconòmic.

Vas entrenar un equip de bàsquet a la màxima categoria que hi ha hagut a Porreres, què recordes d'aquells anys? Qualque anècdota?

La veritat es que son 2 temporades i mitja que segurament podria contar dia per dia. Foren molt importants a la meva carrera ja que, d’alguna forma representà la meva llançadora cap a on estic ara, ja que la gran tasca que va fer l’equip, va contribuir a que un club molt important de l’Illa es fixes en mi i me volgués fitxar, acabant a la categoria on estic ara, la Leb plata, desprès de passar també per l’EBA. Les anècdotes, incomptables: entrenaments al març caient neu a fora del pavelló, jugadors que entrenaren amb forquetes a dins les espardenyes sense saber-ho, els dinars al Jagaro, cons gegants a les borses d’esport, bolles de massatge, entrenaments just després de dinar... N’hi ha moltes, però formen part del vestidor d’aquell any, pel que no donaré cap detall, m’ho quedo per a mi i ho comparteixo amb aquell gran grup de persones que, a més de fer un gran bàsquet i guanyar-se’ns el respecte de tota una lliga, formàvem dins el vestidor un grup molt sòlit que encara ara manté llassos sòlits.

 

 

Publish modules to the "offcanvs" position.